HILARIA FONTDEVILA FUENTES, UNA VIDA DES DELS RETALLS
Sota aquest ocellot ominós i criminal que presidia el BOE apareixien tot tipus d’edictes, manaments, sentències, ordres i lleis, sempre dolentes pels vençuts.
I en aquest Boletin Oficial del Estado de 15 de maig de 1952 llegim la notícia següent:
HILARIA FONTDEVILA FUENTES, a la que també veurem anomenada Fondevilla i d’altres maneres, surt, en llibertat condicional (de la que també en podríem parlar molt), en maig de 1952, després de passar quinze anys a la presó.
Aquesta història serà curta, com és el cas, moltes vegades, de les històries de les dones, tantes voltes perdudes i no recuperades. Com a petit exemple d’invisibilitat femenina, existeixen dues webs (amb el mateix text en dos idiomes) que converteixen Hilaria en Hilario, lapsus mental prou habitual que allunya a les dones “d’activitats no pròpies del seu sexe”, com en aquest cas la lluita armada.
Hilaria participa en una història important de L’Hospitalet i del Moviment Llibertari. La podeu llegir AQUÍ. És la del Grup de Pallarès que, ja al 1939 comença la lluita contra el franquisme de forma organitzada.
Es diu que es tractava de la reconstitució de les Joventuts Llibertàries i actuaven en col·laboració amb d’altres companys, arribats d’Aragó.
Gran part del grup caurà el 1943. A La Vanguardia del 17 de març de 1943, a la notícia de la detenció, i després de donar el nom de tots els homes, diu:
“También ha sido detenida una mujer llamada Hilaria Fondevila Fuentes, que vivia en casa del cabecilla Pallarés y que actuaba de encubridora de éste”
No sabem que vol dir exactament encobridora. Òbviament, estava tipificat al codi penal, com apareix a la sentència. Sabem per altres fonts i, de vegades intuïm per com s’escriu, que estava al grup “junto a él” i que l’adreça, a la Torrassa, era al carrer Progrés, 110.
El 23 de març del 1943 es va celebrar Consell de Guerra contra el grup de Pallarès, sota l’acusació de la mort d’un caporal de la guàrdia civil al carrer Vallespir el 6 d’agost de 1942 i d’altres accions, com el desarmament de policies. A 9 d’ells se’ls aplica el garrot el 29 de març a la Model.
Per un text que parla de la desarticulació del grup, que havia portat de corcoll al tristament famós comissari Quintela, que intenta justificar el que va costar la detenció, sabem que Hilaria estava “rellogada”, que tenia 47 anys, antecedents “esquerranistes”, amb dos fills fugits a França i natural de Tabernas (hem vist que ha de ser Tabernas de Isuela o Tabiernas d’Isuela, avui dia part de la ciutat d’Osca).
Si ajuntem el poc que coneixem i el temps passat a la presó, no hi queda gairebé cap dubte que estem parlant d’una activista, d’un altre membre del grup. Malauradament, li perdem la pista. Després de la sortida de presó no trobem informació… es va exiliar? Va tornar al poble? Va malviure? Va entrar l’oblit de manera volguda per sobreviure? Va continuar la lluita?
Ho intentarem esbrinar. Intentarem treure de la foscor de l’oblit les vides i accions dels que van lluitar per una llibertat que havia de ser per tots i en contra d’un feixisme que sí que fou per tots… font de mort, de repressió i d’irracionalitat contra el pensament i la vida.
