18 de maig de 2024

Nosaltres: L’Hospitalet anarquista. Rogelio Madrigal Torres, guerriller.

rogeliomadrigal

Neix a l’Hospitalet el 5 de novembre de 1933. Al 1956 deserta de l’exèrcit i, des de la Seu d’Urgell passa a França i s’instal·la a la ciutat de Dijon, on treballarà de paleta.

Contacta amb el Moviment Llibertari, especialment amb Quico Sabaté, i s’uneix a la lluita llibertaria contra Franco, al maquis.

A final de desembre de 1959 creua els Pirineus, en direcció contraria a la primera vegada, amb el grup del Quico Sabaté, integrat per Antoni Miracle Guitart, Martín Ruiz Montoya i Francisco Conesa Alcaraz.

Els repressors els van localitzar i seguien les seves passes, del riu Muga cap al Fluvià i després direcció Banyoles. El grup va ser atacat una primera vegada prop de Besalú el 31 de desembre de 1959 però, després d’un tiroteig, se’n van desfer. I la nit entre els dies 3 i 4 de gener de 1960 cauen en un parany al Mas Clarà de Palol de Revardit, a Sarrià de Ter, prop de Girona. Assetjats per nombroses forces de la Guàrdia Civil (algunes fonts parlen de 100 individus), moren tots, excepte el Quico Sabaté, cosits a trets, intentant una sortida.

El Novembre de 2010 es va fer un homenatge al quatre maquis morts al cementiri de Girona, a iniciativa dels familiars, amics i companys dels guerrillers anarquistes per “donar a conèixer uns fets, uns personatges que durant molt temps i degut a molts interessos, no només de la dreta feixista, van ser condemnats a l’ostracisme i a la manipulació.”

Una vegada més demanem, i cada any amb més força, la rehabilitació d’uns lluitadors per la justícia social, d’uns herois que van creure que un altre món era possible, d’uns guerrillers que no podien suportar l’actitud conformista i inoperant de l’oposició al franquisme a l’exili i que avui, 50 anys després, la democràcia parlamentària continua ignorant..”

 Es va col·locar una placa, malgrat pressions de l’alcaldessa de Girona, prop dels cossos dels companys assassinats per haver recercat un món millor.

-