Enriqueta Rumbeu, el ressò de les passes.
Recuperem la memòria sindical i llibertaria de les nostres companyes.
Aquesta vegada no us parlarem d’un company o companya de L’Hospitalet. No és que hem deixat la tasca del rescat de la memòria anarcosindicalista i llibertària de la nostra ciutat, però fem una excepció perquè tots els astres s’han posat en conjunció i una aparent i feliç casualitat ens han permès desenterrar aquesta petita gran història.
A inicis de juliol de 2025, una parella de francesos deambulaven per l’enorme ciutat dels morts que és el cementiri de Montjuïc. Buscaven el nínxol d’un familiar i li van preguntar a un dels militants de la CNT d’Hospitalet, treballador del cementiri, que els va ajudar a trobar el lloc… el nínxol de la besàvia, encara que no està al seu nom, sinó d’una parenta.
Com es tractava d’una persona que s’havia anat a França i per l’edat, al nostre company se li va despertar l’instint i va demanar que li expliquessin la història familiar… i no en sabien res. I, seguint amb l’instint, els hi va demanar les dades que tinguessin dels besavis (el besavi havia mort a França el 1957) per si podíem esbrinar alguna cosa i, sí, hem trobat, de la besàvia, Enriqueta, uns retalls de vida que perfilen una història important. Del besavi, Manuel Cuevas Gimeno, encara no hem trobat res, però continuarem investigant.
A Enriqueta Rumbeu Colomer, nascuda el 12 d’agost de 1907, la trobem per primera vegada -documentalment- al periòdic Teatre Català de 10 de desembre de 1932 a la Secció de teatre amateur, com a integrant de l’Ateneu Cultural Llibertari i Grup Cultural Amor i Voluntat, del barri de Gràcia de Barcelona. És “l’ajudant” de direcció en un festival organitzat en pro de les Escoles Racionalistes que sostenen.
Per tant, membre d’un Ateneu Llibertari i d’un dels grups que, en els nostres mitjans, formaven -en tots els sentits- i practicaven en la Idea. I, a més, en pro de les escoles racionalistes que sindicats, grups i ateneus, posaven dempeus.
La trobem, després, a Solidaridad Obrera del 7 de maig de 1936. Surt dues vegades, una participant en un míting del Primer de Maig a Benicarló (València). De la noticia s’entén que Enriqueta és coneguda perquè només la presenten, sense explicar de quina federació o sindicat ve, que fa el míting en català i que pertany a la CNT perquè, en la seva al·locució, en parla de la necessitat obrera d’afiliar-se al sindicat.
La segona vegada surt anunciada la seva participació en un míting d’afirmació sindical el dia 9 de maig a Roses. Per tant, forma part de l’equip de propaganda del sindicat.
AA la fi, la trobem a l’apèndix de la tesi doctoral de Gonzalo Berger, Les milícies antifeixistes de Catalunya, on apareixen les persones que van marxar al front, amb qui i com. Segons l’estudi, Enriqueta Rumbeu Colomer marxa al front com a miliciana amb la Columna Durruti, el 24 de juliol de 1936.
Sabem, a través de la seva besneta Anouk, la dona del cementiri, que ha començat a endinsar-se en els records familiars, que Enriqueta i Manuel van estar un temps al camp d’Argelès, el que ens permet saber que van formar part de la Retirada. Li agraïm la fotografia que ens deixa posar cara a la nostra companya i, junts, intentarem continuar amb aquest rescat CASUAL? de la memòria, doncs és un plaer i un deure rescatar la història i la vida dels nostres militants, que conjuntament van poder arribar a la Revolució Social, arrasada després pel Franquisme que també va causar l’Exili del qual Enriqueta, Manuel i els seus, en són part.
Salut i una abraçada fraterna.
Grup de Memòria de la CNT de L’Hospitalet de Llobregat
