El hombre y la tierra, d’Elisée Reclus, una nova joia (en els dos sentits de la paraula) per a la nostra biblioteca
Hem rebut, per part d’una companya històrica del sindicat de L’Hospitalet, els volums de l’obra El hombre y la Tierra d’Elisée Reclus.
Un tresor que us animem a conèixer, a llegir i a gaudir… sobren els motius.
L’autor, l’anarquista Elisée Reclus fou un incommensurable científic, un geògraf humanista la vida del qual va ser igual de coherent amb les idees que les seves investigacions.
Va tenir una enorme influència a casa nostra des del 1887, quan es va publicar l’obra. La revista Acracia va publicar, de la seva banda, els seus textos de pensament anarquista.
A continuació la traducció d’un text aparegut a Cultura Proletaria, de Nova Iork, el 1913 perquè ens sembla molt pertinent i difícilment superable: “Calia un geni sintètic, de capacitat tan immensa que abastés el saber universal; d’honradesa tan delicada, que no sotmetés la veritat a cap gènere de convencionalisme; de tota noble senzillesa, que inspirés a tots confiança. Aquest home savi, bo, sever i senzill va ser Eliseu Reclus, l’autor de la Geografia Universal, resum científic que li dona dret al títol de mestre dels savis; el lluitador de la Comuna de París i per l’emancipació dels treballadors, noble conducta que li acredita com a militant contra les iniquitats del privilegi; el declarat anarquista, títol demostrador que va trencar tots els motlles convencionals davant la puresa de les idees de llibertat i d’igualtat. Eliseu Reclus va escriure L’Home i La Terra, i amb aquest llibre va prestar a la humanitat el gran servei de sintetitzar els coneixements i de resumir la ciència, sense inclinació sectària, amb la puresa ideal de la veritat, constituint amb tan admirable llibre, no sols una guia segura d’orientació per a vols futurs del geni, perquè en ell pot aprendre’s el que s’ignora i es dona tot el valor degut al que se sap. A partir de la publicació de L’Home i La Terra va quedar resolt el problema de la bona lectura, perquè aquest llibre és més que una enciclopèdia, és una biblioteca, i si no suscités pensaments místics-fanàtics, es diria que és una Bíblia, aquest gran llibre de la Naturalesa i de la Saviesa, on es troben exposades les condicions del sòl, del clima, de l’ambient en general en què s’han complert els esdeveniments de la història, on es mostra la concordança dels homes i de la Terra, on totes les maneres d’obrar dels pobles s’expliquen en relació de causa a efecte, per la seva harmonia amb l’evolució del planeta (…)
L’Home i La Terra no deu doncs, faltar en cada biblioteca sindicalista, política i lliurepensadora, i els obrers que s’interessin vivament per l’emancipació del proletariat i per la consegüent regeneració de la societat fins a aconseguir que ningú en el món quedi eximit de la seva corresponent participació en el patrimoni universal, poden treure d’aquest llibre, no sols els més útils ensenyaments, sinó el que iguala en utilitat, un criteri segur per a evitar tot gènere de desviacions burgeses.”
I així va ser, a sindicats i ateneus però també a les cases dels obrers. Tot i tenint en compte la liquidació física dels nostres i dels nostres llibres pel feixisme -ajudada per l’autodestrucció d’aquests darrers provocades per la por-, ens han arribat no pocs exemplars d’El Hombre y la Tierra, més dels que podria semblar.
Era una obra extensa, cuidada i que, a l’època, no era barata en comparació amb els sous de les obreres i els obrers, i l’elevat nombre que resta és una mostra de la importància que tenia la cultura en els mitjans anarquistes. Era un tresor per als companys i les companyes.
Es van fer moltes i diverses edicions. Aquesta és de l’any 1933 de l’Editorial Maucci de Barcelona, sota la revisió d’Odón de Buen i traducció d’Anselmo Lorenzo (un altre dels seus traductors fou en Josep Prat). Una obra bellíssima ja abans d’obrir les seves pàgines, que ens apropa a la ciència anarquista, que va influenciar fortament el Naturisme i, entre d’altres moltes coses i per acabar, el que la geografia anarquista, de la mà de Reclus, concloïa sobre les fronteres: que eren absurdes, incloses les “naturals”. Que les fronteres no són més que línies artificial imposades per la violència, la guerra i l’astúcia dels reis, i sancionades per la covardia dels pobles. (…) Les anomenades “naturals”, estan basades, si, en el relleu de la terra, però no tenen tampoc dret a constituir un obstacle entre les poblacions ni a servir de base per a l’organització de la societat. No existeixen fronteres naturals; el mateix oceà ja no separa països.
Gràcies, Isabel, pel teu regal!
Grup de Memòria de la CNT de L’Hospitalet de Llobregat
