Nosaltres, L’Hospitalet anarquista. Josep Xena: La CNT a l’ajuntament?

El 19 de juliol de 1907, data predestinada, neix a Cassà de la Selva (Gironès) el militant anarquista i anarcosindicalista Josep Xena Torrent.

De família humil i cenetista, va aconseguir una bona educació de manera autodidacta.

Lampista de professió, s’establirà a Palafrugell, on s’afiliarà a la Confederació Nacional del Treball (CNT).

Interessat per l’esperanto, no queda clar si va crear o assistir a una escola nocturna a Palafrugell amb la seva companya Harmonia Puig, i en 1926 assistirà a un congrés esperantista de la Sennacieca Asocio Tutmonda (SAT, Associació Apàtrida Mundial) –entitat fundada el 1921 per Eugène Lanti per difondre l’esperanto, com a eina de comunicació i lluita entre els treballadors-, a Lió.

Insubmís al servei militar, es refugia a França fugint de la dictadura militar de Primo de Rivera, i visqué a París i a Perpinyà. A França entrarà en contacte amb el grup “Los Solidarios” (germans Ascaso, Durruti, García Oliver, etc.)

En 1931, en proclamar-se la República, torna a l’Estat, on es dedicarà, juntament amb l’Harmonia, a ensenyar, seguint la pedagogia racionalista de Ferrer i Guàrdia. Primer, a l’Escola Lliure d’Alaior (Menorca), entre 1931 i 1932 i, a partir d’aquest any a l’Escola Ferrer i Guàrdia de L’Hospitalet, en substitució de Joan Roigé.

A Alaior va substituir Josep Alberola a l’escola que, arrel la crisi política provocada per “vaga de ses set setmanes” havia restat enterament en mans dels obrers cenetistes, uns 500 en total.

Una trista anècdota sobre l’escola. Fou clausurada seguint el rastre dels tancaments d’escoles arran la Setmana Tràgica, el 1914, perquè les autoritats van trobar un alumne que copiava un paràgraf de Les aventures de Nono, de Jean Grave, prohibit a Espanya.

González Agapito, a Tradició i renovació pedagògica, 1898-1939: història de l’educació…, comenta que Xena i els altres que havien coordinat l’escola d’Alaior eren ferms i explícits en la idea de la funció formativa que havia de tenir l’escola més enllà de la seva tasca instructiva. Així, eren habituals les sortides al camp, a museus, a d’altres pobles, a llocs interessants històricament, tot incidint també en l’educació com eina del necessari alliberament de la dona. Llibertària.

A El cinturón rojinegro comenten que aquesta pedagogia també bevia dels corrents que cercaven dotar-se d’eines per construir la praxis quotidiana. “Només la transformació de la vida privada pot donar lloc a una transformació madura de les relaciones jeràrquiques entre els homes dins la societat industrialitzada. Només la lectura nocturna d’aquestes generacions d’homes i dones pot possibilitar el gran canvi que durien a terme en juliol de 1936”

L’Escola Ferrer i Guàrdia de L’Hospitalet estava a la plaça de l’Ajuntament i, entre d’altres, va comptar entre els seus “alumnes”, a Quico Sabaté, que va assistir, durant els anys de la República, a molts actes dels organitzats per Xena a l’escola (teatre, excursions, etc.) i fou una part important de la seva formació llibertària. O a Carlos Vidal (a l’esquerra de Xena a la imatge inferior), el qual de gran farà de xofer de Quico Sabaté i atemptarà contra el comissari Pedro Polo Borreguero a Barcelona.

 Militarà en la CNT i en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) de l’Hospitalet (en la zona del Centre, en un grup propi amb militants veterans en el cas de la FAI) i del Baix Llobregat, participant en diversos congressos del període –en representació del Sindicat Únic de Treballadors de Fígols, va ser delegat al Congrés de 1931 de la CNT.

En relació al mite malintencionat, esbombat per la burgesia, que la CNT i la FAI eren els “murcianos”, associant l’anarquisme i l’anarcosindicalisme a l’emigració en un intent de trencar la unió dels treballadors, Josep Xena és un bon exponent de la fal·làcia.

Segons Peirats, arran de la proclamació del Comunisme Llibertari a L’Hospitalet l’any 1933, joves com Conejero i el mateix Xena van prendre el lideratge, “substituint” Francisco Tomàs, a qui van apartar per inactivitat.

El 19 de juliol prendrà part en els combats contra la rebel·lió feixista als carrers de Barcelona i l’endemà va encapçalar la delegació del Baix Llobregat en l’assemblea de la CNT-FAI on es va manifestar partidari de la postura de García Oliver sobre la necessitat d’implantar el comunisme llibertari i contrària al col·laboracionisme amb les forces polítiques (S’havia de “prendre el govern”, no col·laborar amb ell), proposta que va ser derrotada. Tot i així, s’intentà fer a través del Comité de Milicies Antifeixistes.

La força sindical (L’Hospitalet comptava amb uns 6.000 militants confederals) va constituir ràpidament el Comité de Milicies Antifeixistes, el dia 20 de juliol, i dominat per la CNT. En ell, Xena té un paper important i que tindrà a veure amb els canvis revolucionaris que s’esdevindran a L’Hospitalet. Fins el 30 de setembre, que el Comité s’integra a l’Ajuntament, totes dues organitzacions coexisteixen, encara que el poder real el té la primera. Segons explica Xena, l’alcalde Ramon Frontera el crida el mateix 19 de juliol i es posa a la seva disposició. Les primeres decisions del consistori després del 19 de juliol són les que indica el Comitè (pagament dels vals dels comitès, salaris, enderroc de l’església i el campanar pel seu estat ruïnós…).

El 30 de setembre de 1936 el Comitè s’integra a l’Ajuntament, per pacte UGT-CNT-ERC. S’ha d’entendre com el resultat local de la formació del nou govern de la Generalitat del 26 de setembre. El consells municipals s’organitzen amb la mateixa proporció amb que estava constituït el Consell Executiu.

L’alcalde serà Francesc Muntané, d’ERC i Josep Xena regidor d’Economia i, per influència de la CNT, l’ajuntament passa a anomenar-se Consell d’Economia i Defensa. Un altre decret de la Generalitat força un canvi i a l’octubre hi ha un nou consistori on Xena continua tenint la mateixa regidoria, i no hi ha canvis en la correlació de forces. És el moment que es proposa la Caixa Comunal.

En aquest context apareix en escena el PSUC, que actuava en inici com a UGT a nivell municipal, i que basava la seva estratègia política en la difamació de l’adversari, i Xena va participar en un míting cenetista on també s’oferia tribuna lliure a los “elementos marxistas que realizaron una obra de difamación durante el acto del domingo pasado” (un acte electoral l’11 d’octubre).

Xena va intentar tirar endavant la implantació del salari únic, que va tenir lloc a la pagesia i el transport, però era dificultosa en general i tenia en contra a la resta del consistori. També es tira endavant la municipalització.

ERC i UGT abandonen l’ajuntament el 26 de desembre i el 29 de desembre, de nou amb el nom de Consell de Defensa i Economia, Josep Xena queda al capdavant d’un consistori amb tots els seus membres pertanyents a la CNT. Reintenta la implantació del salari únic, tira endavant, per exemple, la municipalització de la neteja pública i el rec i de l’habitatge, en la seva forma pràctica i comença a desenvolupar el projecte de la CNT de Consell General d’Economia, que lligaria tota l’economia, tot allò que es col·lectivitzés.

A inicis del 1937, una llarga i negociació entre Xena i Tarradellas retorna a l’alcaldia a ERC mentre la CNT, Xena, manté Economia. Serà el 9 de febrer de 1937. He trobat una imatge de Josep M. Sagarra d’una de les visites de Xena al Palau de la Generalitat, en la que l’arxiu indica que anava a visitar a Lluís Companys “per una crisis de govern”. En el centre de la fotografia, Dionís Eroles.

Dionís Eroles i Josep Xena al Palau de la Generalitat

Els dos últims anys de la guerra va ser secretari del Comitè Regional de la FAI i el desembre de 1937 va formar part de la delegació de la CNT que va assistir a París al congrés extraordinari de l’Associació Internacional dels Treballadors (AIT). L’abril de 1938 Josep Xena marxa al Front i el consistori seguirà per d’altres viaranys.

Durant aquests temps, el trobem, per exemple, a l’acte de descobriment de la làpida dedicada a Durruti, l’1 de juliol de 1937, i que li donarà el seu nou nom a la Via Laietana. Era obra de l’escultor Enric Boleda i es va col·locar a la façana de la “Casa CNT-FAI”. En Xena va parlar representant la Federació Local de Sindicats Únics de la CNT de Barcelona. Al Congrés Extraordinari de Sindicats de març de 1937 o al Ple Nacional Ampliat de la CNT a València, el gener de 1938 en representació de la Federació Local d’Hospitalet.

Anunci de la intervenció de Xena al míting de cloenda del Congrés Extraordinari de Sindicats de març de 1937, a Catalunya, 3 de març de 1937.

 Xena al Ple Nacional Ampliat de la CNT (València, gener de 1938), Umbral, 29 de gener de 1938

Després de la pèrdua de Catalunya es va exiliar a França on va ser immediatament empresonat –va ser el primer pres de la CNT– a Perpinyà i a Montpeller, i condemnat a 10 mesos i a l’expulsió. Gràcies al Consell General del Moviment Llibertari –del qual era membre amb Germinal Esgleas, Frederica Montseny, Germinal de Sousa, García Oliver, entre d’altres–, va aconseguir embarcar cap a Santo Domingo, amb la seva companya, Harmonia Puig, començant així el seu llarg exili sud-americà. Assentat a Ciudad Trujillo, va ser el representant del Consell General del Moviment Llibertari i s’ajustà a l’ortodòxia lligada a la línia Esgleas-Montseny. Seguidament viurà a San Juan de Managua, amb Josep Abella, fent de mestre.

En 1945 es va traslladar a Caracas (Veneçuela), on va desenvolupar una intensa vida llibertària, especialment després de la caiguda de la dictadura (1958): va fundar el Centre Cultural i una espècie d’ateneu llibertari (Estudis Socials) i va animar el butlletí AIT de la Federació Obrera Regional Veneçolana (FORVE). Sempre contrari a les unificacions confederals («que retornin els esgarriats»), es va oposar a la confluència de 1960 i va assistir al congrés de Llemotges de 1960, sempre arrenglerat amb el tàndem Montseny-Esgleas.

En 1963 era secretari general dels grups de defensa confederals a Veneçuela. El juliol de 1976 va fer un míting a Tolosa de Llenguadoc en representació de la FORVE. A finals dels anys 70 i principis dels 80 va participar en actes a Espanya: V Congrés de la CNT (1979), míting a l’Hospitalet (1 de maig de 1982), conferències en 1985 en l’aniversari de la fundació de la CNT, conferència a Barcelona (19 de juliol de 1986), etc.; a més de diverses col·laboracions en el periòdic CNT (1986). Josep Xena Torrent va morir el 14 de maig de 1988 a Caracas (Veneçuela). La seva companya, Harmonia Puig, va morir el 22 de juny de 1989 a Caracas i la seva filla, Nereida, va ser un temps secretaria de les Joventuts Llibertàries de Veneçuela i és una molt important botànica.

Com sempre, el nostre agraïment als diversos autors dels que beu, i de vegades reprodueix, aquesta nota biogràfica, en especial a les Anarcoefemèrides, de la que ens agradaria tenir la constància i claredat en la recuperació de la nostra història.

Després de la pèrdua de Catalunya es va exiliar a França on va ser immediatament empresonat –va ser el primer pres de la CNT– a Perpinyà i a Montpeller, i condemnat a 10 mesos i a l’expulsió. Gràcies al Consell General del Moviment Llibertari –del qual era membre amb Germinal Esgleas, Frederica Montseny, Germinal de Sousa, García Oliver, entre d’altres–, va aconseguir embarcar cap a Santo Domingo, amb la seva companya, Harmonia Puig, començant així el seu llarg exili sud-americà. Assentat a Ciudad Trujillo, va ser el representant del Consell General del Moviment Llibertari i s’ajustà a l’ortodòxia lligada a la línia Esgleas-Montseny. Seguidament viurà a San Juan de Managua, amb Josep Abella, fent de mestre.

En 1945 es va traslladar a Caracas (Veneçuela), on va desenvolupar una intensa vida llibertària, especialment després de la caiguda de la dictadura (1958): va fundar el Centre Cultural i una espècie d’ateneu llibertari (Estudis Socials) i va animar el butlletí AIT de la Federació Obrera Regional Veneçolana (FORVE). Sempre contrari a les unificacions confederals («que retornin els esgarriats»), es va oposar a la confluència de 1960 i va assistir al congrés de Llemotges de 1960, sempre arrenglerat amb el tàndem Montseny-Esgleas.

En 1963 era secretari general dels grups de defensa confederals a Veneçuela. El juliol de 1976 va fer un míting a Tolosa de Llenguadoc en representació de la FORVE. A finals dels anys 70 i principis dels 80 va participar en actes a Espanya: V Congrés de la CNT (1979), míting a l’Hospitalet (1 de maig de 1982), conferències en 1985 en l’aniversari de la fundació de la CNT, conferència a Barcelona (19 de juliol de 1986), etc.; a més de diverses col·laboracions en el periòdic CNT (1986). Josep Xena Torrent va morir el 14 de maig de 1988 a Caracas (Veneçuela). La seva companya, Harmonia Puig, va morir el 22 de juny de 1989 a Caracas i la seva filla, Nereida, va ser un temps secretaria de les Joventuts Llibertàries de Veneçuela i és una molt important botànica.

Com sempre, el nostre agraïment als diversos autors dels que beu, i de vegades reprodueix, aquesta nota biogràfica, en especial a les Anarcoefemèrides, de la que ens agradaria tenir la constància i claredat en la recuperació de la nostra història.

-