Quemar a Troncoso, inteligencia libertaria durante la guerra civil española

Començar la lectura de Quemar a Troncoso, inteligencia libertaria durante la guerra civil española és d’alguna manera revisitar aquest període històric de guerra i revolució anarcosindicalista entre bambolines, allunyat de la llum pública, dels focus mediàtics i també de la veritat oficial. Una perspectiva necessària per al desenvolupament de les tasques d’espionatge, contraespionatge que en Manuel Escorza del Val i els seus grups realitzaven dins i fora del territori de l’estat espanyol de les quals tracta aquest llibre.

No és el primer cop que en Dani Capmany Sans dedica una obra a analitzar la figura d’aquest controvertit militant de l’Ateneu Faros, de la FAI …, ja ho va fer en la seva anterior obra El eco de la muletas on desgrana i també desmenteix alguns dels mites al voltant de la seva persona i dels seus grups d’investigació. Però és a Quemar a Troncoso, inteligencia libertaria durante la guerra civil española on després d’anys d’investigació, de consultes a diferents arxius comença a prendre forma el modus operandi d’Escorza per infiltrar agents llibertaris dins dels serveis d’inteligència tant franquistes com republicans, per difondre rumors i intoxicar als enemics, per desarticular les operacions del bàndol franquista a França …. I alhora mentre es van donant tots aquests casos, l’evolució del grup d’Escorza de la Comissió d’informació a la secció de Coordinació passant per la Brigada Especial d’Informació (BEI) també ens va relatant les vicissituds per les quals passa la CNT i tot el moviment llibertari, des de l’entusiasme inicial i la Trabazón orgànica fins a la desconfiança absoluta.

En defintiva, Quemar a Troncoso, inteligencia libertaria durante la guerra civil española obre com es diria col·loquialment molts melons i pot donar peu a noves investigacions sobre aquesta guerra invisible que representen els serveis d’espionatge durant la guerra civil. Però sobretot té la gran virtut de desmentir tots els relats basats en el mite de la incapacitat de la CNT en tot el camp militar ,especialment en aquest cas de l’espionatge on els anarquistes dit ras i curt els hi passen la mà per la cara a tots els altres serveis d’espionatge presents en la guerra.

-