Joan Montoliu. Una trobada a París
Una –altra– alegria d’una visita i reunió amb els companys i companyes de la rue Vignoles, a Paris, ha estat trobar, en una col·lecció de records de la seva singladura, en una exposició on cada imatge és una part de la història confederal, la ressenya que adjuntem en imatge sobre el company d’Hospitalet Joan Montoliu del Campo.
Una vida de lluita intensa fins al final dels seus dies, literalment. Comentaris i records molt vívids dels companys presents van anar engrandint la figura. I amb tot això ampliarem aquesta petita biografia. De moment, aquí teniu la traducció del text fet pels companys, amb el nostre enorme agraïment.
… Encara a la Resistència…
Joan era escombriaire a l’Hospitalet de Llobregat. Aviat es va unir al Moviment Llibertari. Durant les jornades de juliol de 1936, participa en l’assalt a la caserna de l’Hospitalet i, una vegada derrotats els militars, organitza la col·lectivització dels serveis de neteja de la ciutat abans de partir com a milicià cap al front d’Aragó. En 1938 va comandar un batalló confederal i va participar en els combats de Belchite.
Exiliat a França, va ser internat en diversos camps abans de ser enviat a una Companyia de Treballadors Estrangers per a treballar en la construcció de la presa d’Aigle, al departament de Cantau.
En aquest lloc, on treballaven gairebé 600 espanyols, es va reorganitzar clandestinament el moviment llibertari espanyol durant la guerra i es va nomenar el primer comitè nacional. Després de l’ocupació de la zona lliure en 1942, i en contacte amb la resistència francesa, Joan Montoliu organitzarà el maqui de Pic Violent CNT, format per quatre grups d’uns quinze homes cadascun. Aquest maqui, que pertanyia a la 13a regió militar de les Forces Françaises de l’Intérieur (FFI), va dur a terme nombrosos actes de sabotatge. Nomenat tinent de les FFI, Joan Montoliu va participar en les batalles de Liberation fins al 31 d’octubre de 1944.
Joan Montoliu es trasllada llavors a Caen, on treballa com a paleta i ajuda a reorganitzar la federació local de la CNT a l’exili. Després d’un accident laboral, es jubila anticipadament i es trasllada a la regió de París. Forma part del personal permanent dels locals confederals de la rue Sante Marthe i després de la rue des Vignoles. Juntament amb Terraza, va ser representant de la Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) en el comitè de gestió dels nous locals de la rue des Vignoles.
En la fotografia superior, amb el colze recolzat en la cadira, participa en l’últim Congrés de la CNT espanyola a l’Exili, a Marsella, l’estiu de 1975, pocs mesos abans de la mort de Franco.
