Nosaltres: L’Hospitalet anarquista. Francisca Conejero Tomás.
Francisca Conejero Tomàs, coneguda com a Cisca, va néixer a Villena, Alacant. Va arribar a Barcelona, al barri de Sans*, a l’edat de cinc anys i als nou anys, com tanta canalla d’aquell temps, ja treballava a la gran fàbrica tèxtil Can Trinxet com ajudant de nuadora (arranjant els fils que es trencaven als telers, als que arribaven pujades en tamborets), inici de la seva vivència a l’Hospitalet.
Després va treballar a l’Espanya Industrial i, als quinze anys, a la fàbrica Hijos de Francisco Sans, SA, al carrer Casanova de Barcelona. Al mateix temps ja li coneixem la pertinença al moviment anarquista i l’afiliació a la CNT. En el temps de la República fou membre del grup Verdad de la FAI, a la Torrassa.
Es va unir, no casar, conseqüent amb les seves idees, amb Mingo Canela (Domingo Canela), rajoler, secretari general de les Joventuts Llibertàries, conegut militant anarcosindicalista i un dels fundadors de l’Ateneu Racionalista de la Torrassa. Van anar a viure al carrer Buenos Aires de l’Hospitalet, ciutat que ja no van abandonar, a excepció dels empresonaments i deportacions d’en Mingo, com la de 1932 a Guinea, quan Cisca es va quedar sola amb una filla d’un any (Els anys 1932 i 1933 hi ha revoltes anarquistes que tenen focus importants a l’Hospitalet).
Durant la Guerra Civil va ser delegada sindical i, just acabada aquesta, en presentar-se al seu lloc de feina, fou detinguda i empresonada durant un any per aquesta raó, encara que mai HI va haver una acusació formal. Diu que, des de la seva cel·la sentia com venien a buscar les condemnades a mort.
Quan va sortir en llibertat condicional va tornar a la fàbrica del carrer Casanova, on s’hi va estar fins el 1953, quan l’abandonà voluntàriament, als cinquanta anys, després de tirar endavant la família a la llarga posguerra, aquella altra repressió que portava a la misèria i la desesperació i de la que es parla poc.
Era germana dels militants anarquistes Florencio i Pedro Conejero, dels que parlarem més endavant.
Als anys cinquanta sabem que, conjuntament amb el seu company i la seva filla, Llibertat, treballava en la clandestinitat ajudant els companys perseguits.
Diuen alguns textos sobre ella que l’anarquisme li va oferir la possibilitat d’aprendre a llegir i escriure, gaudir de la música i d’altres coses que no tenien cabuda entre la majoria dels obrers i menys entre les obreres.
* A partir d’ara, quan parlem de l’actual barri de Sants, conservarem la grafia i significats originals.
La informació està extreta de diverses fonts. Agraïm a tothom els esforços per recuperar la memòria llibertària.
